poble sec Archives - Vianda.cat

La Porca

Sembla mentida però costa molt trobar un bar a Barcelona on tirin bé la canya. Amb la mida adequada, el gas equilibrat i el punt just d’espuma i cremositat. Doncs bé, La Porca, que acaba d’inaugurar-se al barri del Poble Sec, mereix ser inclòs a aquesta selecta llista de bars on val la pena anar a fer-hi una canya. No és d’estrenyar, doncs, que els seus propietaris siguin amics dels savis del Morro Fi —que des de sempre han apostat per sortidors de cervesa Mahou— i que també tinguin un blog gastronòmic.

Continua llegint

Recepta: el pop del Bar Manolo

recepta pop bar manolo

Us presentem la primera recepta: el pop del Bar Manolo! No us perdeu el vídeo en què la Merche, la propietària d’aquest bar de Poble-sec que poc té a veure amb els locals de moda del barri, ens explica com prepara una de les seves especialitats: el pop a la gallega.

Quin és per vosaltres el vostre pop a la gallega preferit?

 

Menú de migdia del Mano Rota

Sempre que es parla molt bé d’un lloc nou, ens sorgeixen dubtes de si realment valdrà tant la pena o no. Per això, en aquest cas vam escollir el menú de migdia del Mano Rota per comprovar, sense deixar-nos-hi el jornal, si realment complia les expectatives o no. El resultat del tast, si hem de ser sincers, bo però sense gaires sorpreses. Potser, precisament, perquè era el ménu de migdia?

En primer lloc, vam trucar per reservar per a les 15:15h d’un divendres i ens van dir que era massa tard. Ens va sobtar una mica perquè els restaurants que ofereixen menú de migdia estan habituats a aquests horaris donat que molta gent plega a les 15h de treballar avui en dia. Insistint, van acabar cedint.

Un cop allà, cal dir que el servei ens va atendre bé. Hi havia dos plats de primer i dos de segon per escollir, i, curiosament, unes úniques postres. Hi entrava la beguda i el pa (de la fleca Serra, tir assegurat) i tot plegat costava 18 euros.

Una crema de verdures amb ou poché. Ens va agradar el contrast de textures entre la crema, més aviat consistent, i l’ou líquid.

Menú migdia Mano Rota

En canvi, el tàrtar de salmó ens va semblar fat i sense gràcia.

Menú de migdia Mano Rota

Els 10 punts se’ls va emportar la galta de vedella amb bolets per la melositat de la carn, els bolets de primera qualitat i la potència de la salsa, ben concentrada.

 

Menú de migdia Mano Rota

En canvi, la tonyina un pèl massa cuita per al nostre gust.

Menú de migdia Mano Rota

De postres, la mousse de xocolata i avellana va resultar un bon arrodoniment.

Manú de migdia Mano Rota
La conclusió és que es tracta d’una opció més de menú de migdia, això sí, de qualitat. Com ho podria ser la del Mirador del Palau que darrerament hem ressenyat.

Un dels xefs ens va convidar a anar un dia a la barra que tenen i provar un dels seus menús degustació. Un nou concepte, això de menjar a la barra, ens va dir. Potser s’haurà de provar per deixar-nos sorprendre de veritat i confirmar que el Mano Rota mereix que en cantin tant les excel·lències en blogs i perfils socials.

 

Fotografies: Roger Lleixà

Restaurant japonès The Tatami Room

restaurant japonès The Tatami Room

Hem tornat una altra vegada al restaurant japonès The Tatami Room. Aquest cop, però, amb la peculiaritat que hem adquirit una mica més de bagatge sobre aquesta cuina gràcies al viatge al Japó que hem fet aquest estiu. Vulguis o no, ens hem tornat una mica més primmirats. Teníem ganes de veure si realment notàvem diferències… 🙂

Com el seu nom indica, aquest restaurant té forma de tatami, encara que si es prefereix, es pot seure en taula i cadira tot i que perd tota la gràcia. Tenen un menú de nit per 25 euros: sopa miso, primer, segon i tercer plat, i postres. Beguda a part. L’última vegada que hi havíem anat estava a 19,90€ i vam quedar-ne satisfets. Com que t’obliguen a agafar un menú per persona i érem 4, en vam agafar dos i hi vam afegir un plat de sushi. Amb això vam quedar tips.

La sopa miso era de les bones. Gustosa i calenta al punt perquè les algues encara es mantenien tendres.

Tot seguit, una amanida wakame: algues, brots de soja i brots d’enciam amb una salsa de sèsam. Hi fallava la presentació però era bona. Vam haver de demanar més salsa per acabar de condimentar el plat perquè ens en va faltar.

restaurant japonès The Tatami Room

El tàrtar de salmó, en forma de timbal, portava alvocat i arròs, que vam trobar que sobrava perquè restava frescor al plat.

restaurant japonès The Tatami Room

El millor, sens dubte, va ser el sushi. Al Tatami tenen combinacions peculiars que són un plaer per als sentits. El Nagoya uramaki: de llagostins en tempura i alvocat, envoltat de salmó a la planxa, ceba caramelitzada i maionesa de miso. Originals per la combinació de textures.

restaurant japonès The Tatami Room

L’uramaki de salmó picant: amb alvocat, poc picants, i encenalls de tempura, que hi donaven el toc cruixent.

restaurant japonès The Tatami Room

Els top, però, els del plat complementari que vam demanar: Poble-sec maki. Salmó en tempura farcit de tartar de salmó, salsa teriyaki dolça, ceba i sèsam.

restaurant japonès The Tatami Room

Per últim, salmó teriyaki, acompanyat de verdures (poca presència) i arròs. Hagués estat millor treure l’arròs i afegir-hi alguna altra verdura, tenint en compte que ja ens havíem cruspit el sushi…

restaurant japonès The Tatami Room

Els yakisoba tampoc no ens van sorprendre. Vam trobar-hi a faltar més verdures i el punt de cocció s’havia sobrepassat una mica.

restaurant japonès The Tatami Room

De postres, només hi havia una opció: brownie (una porció petita) amb gelat de vainilla. Potser es podia haver pensat en una proposta més autòctona en aquest cas. Amb tot, ja ens va anar bé perquè no som gaire fans de la pastisseria japonesa, feta a base d’arròs o mongeta vermella principalment.

Així doncs, us recomanem que aneu al Tatami si teniu ganes de tastar sushi diferent en un local ambientat com els autèntics. Per nosaltres són els seus principals reclams.

Fotografies: Roger Lleixà

Cevicheria Lascar 74

Cevicheria Lascar 74

No som experts en cuina peruana però ens encanta el peix i sabem apreciar quan és bo i quan no. Per això l’altre dia ens vam aventurar a anar a la Cevicheria Lascar 74, oberta des de fa poc a Poble-sec.Tenen una carta amb diferents variants dels tres plats peruans més coneguts: ceviche, tiradito i causa. Pots escollir la ració petita o gran.

Vam tastar una versió de cada de mida petita. El tiradito era de gambes amb salsa de taronja sanguínia i ají panca. La presentació del plat ens va semblar molt cuidada. La gamba era de qualitat i la salsa hi casava a la perfecció, sense ser excessivament picant.

Cevicheria Lascar 74

De ceviches vam triar el que ens va recomanar el cambrer (amb castellà d’accent anglòfon): el norteño, de corbina amb coriandre i chicha de jora, una beguda fermentada de blat de moro. El peix no podia estar més ben tallat. Cuit al punt amb l’àcid de la llimona. Fresc gràcies al coriandre. Picant just. Duia boniato, xip de yuca i el típic blat de moro fregit i bullit d’acompanyament. Com que ens va semblar un pecat deixar aquella salsa sobrant al plat, ens la vam menjar amb cullera. El cuiner ens va felicitar i tot per no abandonar el plat abans d’hora!

Cevicheria Lascar 74

Després, la causa morada de salmó. Un plat que no havíem tastat mai enlloc. La causa és una espècie de braç de gitano de patata molt fina condimentat amb ají i altres ingredients. En aquest cas, salmó. La presentació també estava molt treballada i el salmó cru deliciós. Potser no és el plat que va despuntar més però n’esperàvem molt menys i la veritat és que ens va sorprendre.

Cevicheria Lascar 74

Les postres també valien la pena. La carta no és extensa i ens vam decantar per les que duien xocolata: truffel de cacao 100% peruà. Dues boles de xocolata, nous trossejades i goji arrebossades de coco. Fantàstic!

Cevicheria Lascar 74

No ens vam poder estar de tastar els cocktails: un pisco sour Víctor Morris, el clàssic, molt refrescant. També vam triar una leche de tigre, que no és res més que la salsa amb què es fa el ceviche però ells hi afegeixen un toc de pisco (beguda peruana de reïm destil·lat).

Cevicheria Lascar 74Cevicheria Lascar 74

En definitiva, un lloc per tornar. Com a nota negativa, la mala extracció de fums del local i una carta de vins poc extensa (potser fet expressament perquè optis pels seus cocktails). Ah! I una puntualització que no arriba a inconvenient: els plats es fan al moment i per això tarden a servir-los. De fet, a la porta de la cuina ho diu ben clar: ‘sin prisa que estamos trabajando’.

Cevicheria Lascar 74

Tot plegat, i amb dues copes de vi blanc, va sortir per uns 20€ per cap. Val la pena per la qualitat que s’hi dóna. Ja tenim ganes de tornar-hi!!

Fotografies: Roger Lleixà

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

El restaurant El Sortidor de Poble-Sec ha canviat de propietaris. Tenen una carta de tapes i platets de cuina catalana cuinats amb originalitat. Vaja, el que està de moda ara a tot arreu. La clau és descobrir quins llocs valen la pena quant a qualitat-preu. El Sortidor és un bon local tot i que si s’hi vol quedar tip, cal gratar-se la butxaca.

L’interior és d’estil modernista. Antigament s’hi venia gel i més endavant va passar a ser una bodega, com ho és encara avui en dia.

Vam fer una versió senzilla: seitotxos, uns seitons amb gust d’anxova. Vam trobar que era un dels plats més singulars. Bona harmonia la mescla de l’àcid del vinagre amb la salaó de les anxoves.

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

 

No sabíem si demanar tomata amb formatge per allò que potser sembla un plat senzill que ja pots menjar a casa habitualment. Ens vam arriscar i la vam encertar. Ens van portar uns pintxos de tomata sense pell i formatge curat amb oli. Molt fresc i de qualitat.

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

 

Tot i que segurament és el plat que està més de moda actualment, vam triar la tonyina marinada. El peix era bo i portava taronja i trocets d’ametlla que hi combinaven molt bé.

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

 

Com sempre, no podíem deixar de tastar les croquetes: de cabrales i de bacallà. Una mica massa farinosa i poc potent la primera.

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

 

A les favetes amb botifarra els faltava gràcia. Potser ens ho haguéssim estimat més amb una mica de suc, que ho hagués lligat tot més donat que era un plat calent, o bé fredes i combinades amb algun altre ingredient.

Restaurant El Sortidor de Poble-Sec

 

De postres vam escollir el pa amb xocolata: gelat de xocolata negra i de xocolata amb avellana amb torrades i oli d’oliva. La idea, com diuen ells, és recuperar la cuina d’abans i adaptar-la als temps actuals.

Amb dues copes de vi negre sortia a 18€ per cap, ni car ni barat tenint en compte el que vam menjar i que estem parlant de Barcelona.

Fotografies: Roger Lleixà

Restaurant Obsessions: una alternativa a Poble-Sec

restaurant obsessions poble sec

El restaurant Obsessions és una bona alternativa a Poble-ec davant l’oferta saturada de pintxos del carrer Blai. Si busqueu espais diferents al barri, us recomanem que feu un cop d’ull a aquesta proposta, que s’uneix a altres de ja conegudes com el Palo Cortao, al mateix carrer, el Giraluna, La Trifula o La Chana, entre d’altres.

Fa poc que el restaurant ha canviat l’emplaçament del Raval pel Poble-Sec, al carrer Nou de la Rambla. Ofereix una carta de petits plats molt originals i alguns de més clàssics però reinventats.

Per exemple, vam menjar uns daus de salmó molt refrescant i tendre amb pa d’anet; i una mousse d’escarxofa amb pernil cruixent, excel·lent combinació de textures i bona presentació.

restaurant obessions poble sec

Ens van venir ganes de tastar més platets. Una tosta (com l’anomenen ells) de seitons amb peres al vi que feia plorar de bona; i una altra de formatge de cabra amb confitura de tomata, potser menys sorprenent.

restaurant obsessions poble secrestaurant obsessions poble sec

Tampoc no ens podíem deixar les croquetes. Sempre són arriscades d’escollir en un local que no coneixes però en aquest cas van ser tot un encert: de pernil, carn d’olla, bacallà i ceps (la de més puntuació, pel nostre gust).

restaurant obsessions poble sec

Quedava molt poc lloc per a les postres però no ens en vam poder estar: tiramisú. Ens havien advertit que el cuiner, en Joan, era, d’ofici, pastisser i això es va notar en el resultat. La presentació era del tot original: el cafè, gelat; el melindro, moll també de cafè; i el mascarpone cobrint-lo com si fos més aviat una sopa espessa. Per sobre, encenalls de xocolata.

restaurant obsessions poble sec

Amb tres copes de vi A21, de Maset Plana, el compte ens va sortir per uns 18€ per cap, gens exagerat per la qualitat del restaurant i pels temps que corren.

Fotografies: Roger Lleixà

0

Cistella de la compra