cuina catalana Archives - Pàgina 3 de 4 - Vianda.cat

Restaurant Fermí Puig

Restaurant Fermí Puig

Un menú de cuina catalana per aplaudir el del Restaurant Fermí Puig. Tres plats, postres, vi (dels que tenen seleccionats) sense restriccions i cafè per 50€ clavadets! I no us penseu que la carta del menú fos curta: es podia triar entre 5 opcions de primer, 5 de segon i 5 de tercer! Plats ben elaborats de la cuina més tradicional, amb ingredients de primera qualitat, servei amable (capitanejat pel seu cap de sala, Alfred Romagosa) i molt familiar, i local elegant. Es troben a faltar més propostes com la d’en Fermí Puig a Barcelona!

Continua llegint

Recuperem els platillos!

platillo jaume fabrega

I per fi ja ha arribat el dia! Inaugurem nova secció de vídeos sobre platillos, un dels plats de la cuina catalana més tradicional.

Com ja sabeu, a Vianda ens agrada reivindicar la cuina dels nostres orígens. Pensem que les receptes de tota la vida no s’haurien de perdre mai perquè són part de la nostra cultura. Molt sovint aquestes receptes són, a més, un forma d’aprofitament d’aliments, com és el cas del platillo, en què es feien servir els menuts de les aus (més tard, també d’altres animals) per fer-ne guisats. Avui en dia, que tothom va una mica justet de calers, és un bon moment per recuperar aquesta cuina d’abans, basada en ingredients molt econòmics. Posem-los de moda!

Continua llegint

Què són els platillos?

Què són els platillos?

Sabeu què són els platillos? No són plats petits, ni tocadiscos, ni plats voladors… són, segons el crític gastronòmic Jaume Fàbrega, guisats que combinen trossos petits de carn, vegetals (naps, castanyes, bolets, pèsols…) i una salsa.

Originàriament se solien fer amb menuts d’au (colls, potes, crestes, carcanades, pedrers… de pollastre, ànec o oca) però es va anar estenent a altres tipus de carn com el porc, el xai, la vedella, etc.

La salsa és un altre denominador comú en aquest tipus de plat. Es fa a partir d’un ros de farina (semblant al roux francès), és a dir, farina i llard. En principi, no hauria de dur sofregit o, com a molt, un xic de tomata per donar-hi gust i color. Així mateix, es culmina amb la tradicional picada d’ametlla, torradeta, all i julivert i el fetge de l’au.

Han estat i encara són plats molt típics de les comarques gironines però, segons el mateix Fàbrega, també se’n poden trobar al Vallès, Mallorca o el País Valencià.

Cuineu platillos a casa? Quines són les vostres receptes? Coneixeu avis i àvies que encara en cuinin?

Restaurant Can Culleretes

Restaurant Can Culleretes

El Restaurant Can Culleretes és dels més tradicionals de Barcelona. De fet, ostenta el títol de primer restaurant més antic de Catalunya (1786) i el segon de l’Estat al llibre dels rècords Guinness. Si bé és un dels must quant a cuina tradicional (així ho havíem llegit), la veritat és que resulta un punt decebedor pel que fa a la qualitat i a l’elaboració dels plats.

Com que era la Diada, tenien menú especial a 18,5€, begudes a part. Vam demanar uns canelons, un pèl massa eixuts i poc cruixents.

Restaurant Can Culleretes

També un arròs a la cassola. El suc, tot i tenir molt de gust de peix, no lligava amb l’arròs, que semblava bullit i afegit a la salsa. L’amanida Culleretes, sense sorpreses.

Restaurant Can Culleretes

Restaurant Can Culleretes

De segon, una vedella molt melosa i ben cuita amb bolets (hagués estat bé trobar-ne uns quants més). A la salsa li mancava un punt picant però això ja és qüestió de gustos.

Restaurant Can Culleretes

El salmó (dos trossos!!) a la planxa era insípid i massa cuit. Sort que portava una mica de maionesa i de salsa de tomata a part per acompanyar. Els calamars a la planxa (veure primera imatge), en canvi, eren ben tous i gustosos però sense gràcia.

Restaurant Can Culleretes

De postres, res a destacar: mousse de maracuià, poc gustosa, flam de la casa…

En definitiva, un altre restaurant de cuina catalana que opta més per la quantitat que per la qualitat i l’elaboració dels seus plats. N’haguéssim pogut pagar 10 o 12 euros però en vam pagar 18,5 més la beguda. Creieu sincerament que costa tant de produir una bona salsa o un bon guisat? Continuarem la nostra cerca de la bona cuina de sempre a preu assequible.

Fonda Rigà de Tregurà (ai, les salses!)

Fonda RIgà de Tregurà

Buscant la fresca de l’istiu, vam decidir anar a dinar a la Fonda Rigà de Tregurà, un restaurant típic de cuina catalana al Ripollès. En aquesta ocasió, vam voler demanar plats amb salses però la jugada no ens va sortir del tot bé. Una vegada més, els restaurants de muntanya tiren per la quantitat més que per la qualitat. Si ho recordeu, ja ens va passar amb Els Caçadors.

Vam començar amb una amanida de peus de porc i gambes. No vam entendre per què estava replena de nous i panses, que treien protagonisme als peus i les gambes (gambetes, de fet). També ens hi sobrava l’ou bullit, que hi era només per emplenar. L’enciam, però, era de bona horta.

Fonda Rigà de Tregurà

Vam demanar un saltejat de rossinyols i aquí sí que la vam encertar. No tenia cap secret però el producte era més que bo tenint en compte que no estem en plena època boletaire.

Fonda Rigà de Tregurà

Vam voler tastar els cargols. Faltava sal a la salsa (sofregit), o potser és que estem acostumats a prendre’ls més forts…

Fonda Rigà de Tregurà

De segon, vedella amb bolets. La nostra sorpresa va ser que els bolets estaven saltejats a part en comptes de fer-ho conjuntament amb la salsa com tocaria. Això li restava potència de gust i, com que també li faltava sal, encara ens va semblar més fluixa. No hagués estat més fàcil elaborar la salsa amb els bolets, com s’ha fet tota la vida? Si és qüestió de preu, es podrien haver estalviat de servir uns quants talls de vedella al plat, que n’hi havia de sobres, i optar, en canvi, per fer xup-xup a una salsa que era un pèl desencantada.

Fonda Rigà de Tregurà

La galta de vedella (vegeu foto superior) amb salsa de ratafia estava força a l’alçada. Tot i així, vam trobar que faltava un xic de vida a la salsa. La carn era melosa i el contrast amb les orellanes, molt encertat.

Pel que fa a les postres, vam triar un sorbet de mandarina “per fer-ho baixar” (atenció! Tres boles de gelat!) i el típic de la casa: brunyols de poma amb crema cremada. La massa semblava més de pasta de full que de brunyol i hi faltava un punt de cuit a la poma.

Fonda Rigà de Tregurà

Fonda Rigà de Tregurà

 

 

 

 

 

 

 

De vi, un Oriol de Vinyes dels Aspres (negre), no excessivament carregat de preu (sobre uns 9€). Aigua i pa (prou bo) a dojo.

Tot plegat per uns 28€ per cap, no pas del tot barat. El local ple de gent, això sí. Suposem que els restaurants de plats grossos i menjar inacabable acaben triomfant més que els que opten per una cuina més pensada i elaborada però de quantitats més minses. Si no és així, no ho entenem perquè, al cap i a la fi, no és una qüestió de preu.

0

Cistella de la compra