Fonda Rigà de Tregurà

Fonda RIgà de Tregurà

Buscant la fresca de l’istiu, vam decidir anar a dinar a la Fonda Rigà de Tregurà, un restaurant típic de cuina catalana al Ripollès. En aquesta ocasió, vam voler demanar plats amb salses però la jugada no ens va sortir del tot bé. Una vegada més, els restaurants de muntanya tiren per la quantitat més que per la qualitat. Si ho recordeu, ja ens va passar amb Els Caçadors.

Vam començar amb una amanida de peus de porc i gambes. No vam entendre per què estava replena de nous i panses, que treien protagonisme als peus i les gambes (gambetes, de fet). També ens hi sobrava l’ou bullit, que hi era només per emplenar. L’enciam, però, era de bona horta.

Fonda Rigà de Tregurà

Vam demanar un saltejat de rossinyols i aquí sí que la vam encertar. No tenia cap secret però el producte era més que bo tenint en compte que no estem en plena època boletaire.

Fonda Rigà de Tregurà

Vam voler tastar els cargols. Faltava sal a la salsa (sofregit), o potser és que estem acostumats a prendre’ls més forts…

Fonda Rigà de Tregurà

De segon, vedella amb bolets. La nostra sorpresa va ser que els bolets estaven saltejats a part en comptes de fer-ho conjuntament amb la salsa com tocaria. Això li restava potència de gust i, com que també li faltava sal, encara ens va semblar més fluixa. No hagués estat més fàcil elaborar la salsa amb els bolets, com s’ha fet tota la vida? Si és qüestió de preu, es podrien haver estalviat de servir uns quants talls de vedella al plat, que n’hi havia de sobres, i optar, en canvi, per fer xup-xup a una salsa que era un pèl desencantada.

Fonda Rigà de Tregurà

La galta de vedella (vegeu foto superior) amb salsa de ratafia estava força a l’alçada. Tot i així, vam trobar que faltava un xic de vida a la salsa. La carn era melosa i el contrast amb les orellanes, molt encertat.

Pel que fa a les postres, vam triar un sorbet de mandarina “per fer-ho baixar” (atenció! Tres boles de gelat!) i el típic de la casa: brunyols de poma amb crema cremada. La massa semblava més de pasta de full que de brunyol i hi faltava un punt de cuit a la poma.

Fonda Rigà de Tregurà

Fonda Rigà de Tregurà

 

 

 

 

 

 

 

De vi, un Oriol de Vinyes dels Aspres (negre), no excessivament carregat de preu (sobre uns 9€). Aigua i pa (prou bo) a dojo.

Tot plegat per uns 28€ per cap, no pas del tot barat. El local ple de gent, això sí. Suposem que els restaurants de plats grossos i menjar inacabable acaben triomfant més que els que opten per una cuina més pensada i elaborada però de quantitats més minses. Si no és així, no ho entenem perquè, al cap i a la fi, no és una qüestió de preu.

Sobre l'autor


Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

0

Cistella de la compra