Us presentem una recepta de conill amb cebetes i xocolata. Es tracta d’una recepta tradicional molt típica a l’Empordà, una forma diferent de menjar conill que us sorprendrà!
Recepta: llengua de vedella amb tàperes
Us presentem la recepta de llengua de vedella amb tàperes. Al·lucinareu de la melositat que adquireix la llengua amb el xup-xup!
Malgrat la mala fama que pugui tenir, la llengua és una bona peça per fer guisada, amb tàperes o amb bolets o amb el que se us pugui acudir! Bon profit!
Amanides amb mongetes tendres
Quan arriba aquesta època recuperem les amanides amb mongetes tendres per no avorrir-la abans que comenci l’estiu.
En primer lloc, us recomanem que les compreu de bona qualitat, als pagesos dels mercats o la botiga de confiança. Ha de ser molt tendra perquè n’és l’època, que no us venguin gat per llebre!
La cocció ha de ser molt curta. Nosaltres la deixem bullir uns 2 o 3 minuts i, a continuació, la submergim amb aigua freda per obtenir el punt cruixent i mantenir-ne totes les propietats.
Després, quan ja fa dies que en mengem, intentem innovar una mica. Us presentem 3 amanides amb mongetes tendres.
Recepta: cap i pota
Avui us presentem la recepta del cap i pota que fem a casa. Com el feu vosaltres? Nosaltres així:
Brunyols de Viladamat
Fer brunyols és tota una tradició, fins i tot un ritual de Setmana Santa a casa nostra. “Quants quilos de farina hi posarem aquest any? Hi faltava matafaluga l’any passat, no?” I així anar fent fins que arriba el dia en què ens hi posem. Comencem a mig matí a barrejar tots els ingredients: el sucre, la pela de llimona ratllada, la matafaluga en gra i mòlta (a casa ens agrada que es noti que n’hi ha), els rovells d’ou i un xic de sal. Mentrestant, la llet ja s’està escalfant i quan comença a arrencar el bull l’aboquem sobre la mantega i el llevat de París perquè es desfacin. Ho barregem tot junt i… som-hi, ja podem anar afegint la farina de mica en mica!
Els més valents s’ocupen d’anar pastant amb les mans fins que la massa ja es desenganxa del recipient i és llavors quan ja està a punt per començar a llevar. En aquest moment, es repeteixen els mateixos temors de cada any: “Voleu dir que llevaran? Ai que se’ns faran les tantes” o els més optimistes… “no tindrem ni temps de dinar!” Finalment, lleven! Llavors, és molt clar com cal procedir i el treball en cadena és clau. Un agafa un xic de pasta, l’estira, fa la forma de brunyol i el posa a la cassola plena d’oli; un altre, els cou; el següent, recull els brunyols cuits, els ensucra, els ruixa amb una barreja de moscatell i anís (del Mono!) i els va apilonant en olles. Això sí, sempre queda algun espavilat que s’encarrega de tastar-los, no fos cas que no haguessin sortit bons! 😉 I sí, tu, més bons impossible 🙂 Au, bosses i a repartir-ne per a familiars, veïns, amics… i fins l’any que ve!
Ingredients
3 kg de farina
400 gr de llevat de París
5 tubs de vainilla
14 ous
2 culleretes de canyella en pols
75 gr de matafaluga en pols
185 gr de matafaluga en gra
¾ l d’aigua/llet
140 gr de mantega
¾ d’un got d’oli d’oliva
10/11 llimones (pela ratllada)
¾ kg de sucre
Polsim sal
3 l d’oli de girasol per coure
Poseu la massa en un cubell petit perquè pugi més ràpid